A la jornada dedicada a la poesia, aprofito per reivindicar la prosa poètica, l'única forma que em desperta entusiasme. Els meus gustos estan allunyats del vers rimat que considero artificiós i forçat. Humilment, opino que expressar emocions i sentiments no necessita mètriques i musicalitats.
No vull dir amb això que menyspreï les lletres versades; només que a mi, la prosa poètica em desperta més i millor, les emocions i empaties.
En la jornada dedicada a la poesía, aprovecho para reivindicar la prosa poética, la única forma que me despierta entusiasmo. Mis gustos están alejados del verso rimado que considero artificioso y forzado. Humildemente, opino que expresar emociones y sentimientos no necesita métricas y musicalidades. No quiero decir con esto que desprecie las letras versadas; sólo que a mí, la prosa poética me despierta más y mejor, las emociones y empatías.
Des de Rimbaud (hi ha plogut) la poesia no necessàriament rima.
ResponderEliminarEL DURMENT DE LA VALL
És un forat de verdor on canta una ribera
enganxat bojament a les herbes de parracs
d'argent; on el sol, de la orgullosa muntanya
resplendeix: és una petita vall que escumeja raigs.
Un soldat jove, boca oberta, cap nu,
i el clatell banyant-se en el fresc creixent blau,
dorm; és estès a l'herba, sota el cel,
pàl·lid al seu llit verd on la llum plou.
Els peus en els gladiols, dorm. Somrient com
somriuria un nen malalt, fa un son:
Naturalesa, bressola’l calorosament: té fred.
Els perfums no fan estremir el seu nas;
Dorm al sol, la mà sobre el seu pit
Tranquil. Té dos forats vermells al costat dret.
Jean Artur Rimbaud
Octubre de 1870.
Afortunadament.
Eliminar